El projecte Colorsband neix arran d'una experiència que els musicoterapeutes Bjorn Seinmo i Tom Naess de Noruega iniciaren l'any 1992 a Oslo. Aquest mètode, que parteix del model Nordoff/Robbins, rep el nom de Pop i Rock amb Colors. Consisteix en la facilitació d'instrumentació, adaptada amb colors, a usuaris amb un diagnòstic de retard mental i d'altres patologies associades, fent-los esdevenir membres actius d'una formació de música moderna (bateria, baix, teclat, percussió, veus i guitarres).

Els instruments s'etiqueten amb tres colors, depenen de la funció tonal dins les cançons (verd-tònica, groc-subdominant i vermell-dominant) Partint d'aquest criteri se simplificaran les composicions per tal d'adaptar-les al sistema de marcació. L'objectiu terminal d'aquesta és optimitzar les capacitats dels usuaris per tal d'obtenir resultats estèticament satisfactoris, reduint al màxim les dificultats inherents en l'execució de determinats instruments.